Mentre a molts indrets de Catalunya em deien que feia una temperatura de menys quatre graus, al Senegal gaudíem d’una temperatura de 25 graus i d’un sol esplèndid que feia que haguessis de fer un esforç per pensar que era de veritat Nadal, doncs des de petita que jo només havia conegut els Nadals gèlids de la plana de Vic.
I mentre a Occident tots els carrers estaven il·luminats i les cases i els comerços consumien totes les bombetes que qualsevol africà es pot ni imaginar, a Thionk-Essyl estàvem sense llum perquè el dia 24 de desembre a la tarda hi va haver un tall d’electricitat que va durar fins a les dotze de la nit. Així doncs aquell dia, sopàvem a l’obscuritat amb només la llum de les espelmes.
Però ni la manca d’electricitat ni la manca de molts altres elements de la societat de consum que aquests dies acompanyen la gran majoria de famílies europees, no ens varen impedir que aquell dia a Thionck-Essyl poguéssim també matar dos pollastres i celebrar la festa del Nadal. A més després de sopar també varem menjar els turrons que la meva família m’havien fet arribar de casa.
Per mi va ser un Nadal molt especial , perquè el despullar la festa de tot el materialisme i el consumisme d’occident, ens varem quedar només amb l’essència i la part més bonica de la festa: l’alegria i els somriures de les persones que t’estimes.
Al Senegal, un país on la majoria de la població són musulmans varen celebrar la seva gran festa de la Tabaski uns dies abans, el passat 9 de desembre, dia que a totes les famílies varen matar un xai i varen fer la seva celebració, que no deixa de ser una festa igual de familiar i significativa per els musulmans , com ho és el Nadal per a nosaltres.
Barcelona Acció Solidària al Senegal 