AGRAIMENTS I SUPORT

Des de Senegal, a l’espera encara de noticies dels tres desapareguts, volem agrair tot el suport que la gent, les entitats, ONGs i administracions d’aquest país ens estan donant. Sembla doncs que davant d’una situació tan desconcertant i inesperada com la que ha hagut de fer front aquest any la Caravana Solidària, tothom s’uneix per mostrar la seva solidaritat i recolzament.
Des de Thionck-Essyl, s’ha creat un comitè de suport a nivell de l’ajuntament, on les autoritats, i els membres de les diverses associacions que són contrapart dels projectes que Barcelona Acció Solidària porta sobre el terreny s’han mobilitzat per qualsevol cosa que pugui fer falta. No hi falten tampoc les pregàries i les celebracions sagrades per part dels diversos grups de dones de Thionck-Essyl que s’han unit per demanar un bon desenllaç a tota la història.
A part, les entitats receptores locals d’arreu del Senegal , amb les corresponents contraparts catalanes (ONGs), ens ofereixen també tot el seu suport logístic i humà que poden. Tothom està mobilitzat per fer tot el què puguin fer i a l’espera de poder rebre ben aviat bones notícies. Els governadors de les diverses regions, alcaldes de diverses poblacions, i representants de la policia i la gendarmerie també fan tot el què poden.
A nivell de Dakar, també cal destacar l’important recolzament que ens està donant tota l’Ambaixada espanyola a Senegal des del primer minut. Des del diumenge després del coneixement del tràgic esdeveniment, tan l’ambaixador espanyol a Dakar, Jorge Toledo com el cònsol espanyol, Enrnesto Zuleta han estat amb nosaltres acompanyant-nos en tot moment, i informant-nos de qualsevol novetat. Ahir dilluns també va estar amb nosaltres Rita Santos, directora general de la OTC (Oficina Tècnica de Cooperació ) de Dakar per oferir-nos tota l’ajuda necessària a nivell de la cooperació espanyola.
Esperem doncs que l’Alicia, en Roque i l’Albert puguin sentir totes aquestes mostres de suport que tot el Senegal els hi està mostrant i que ben aviat puguem compartir-ho amb ells.

Dakar, 2 de desembre de 2009.

DESAPAREGUTS TRES COMPANYS DE LA CARAVANA A MAURITÀNIA

Avui diumenge a les 22:00h de la nit, aterrava a l’aeroport de Dakar, un vol provinent de Barcelona, en el que arribaven una petita representació de la Caravana Solidària.
La sorpresa ha estat quan només posar els peus a l’aeroport , l’ambaixador d’Espanya al Senegal els esperava per donar-los la notícia que tres companys del convoy de la Caravana Solidària han desaparegut mentre circulaven per Mauritània direcció al Senegal.
Els companys del convoy comenten que mentre circulaven per la carretera mauritana un cop acabades les descàrregues de Nouadhibou, han perdut el contacte amb l’últim vehicle tot terreny que tancava la caravana. Al desfer el camí han trobat el vehicle sense cap dels tres ocupants que hi viatjaven. De seguida s’han posat en contacte amb totes les autoritats mauritanes, senegaleses i espanyoles, en aquest moment, s’han iniciat totes les gestions per tal d’aclarir els fets i trobar els nostres companys.
La resta de membres de la Caravana, tant a Mauritània com a Senegal , es troben segurs i resten a l’espera de l’evolució dels esdeveniments de les properes hores.
Anirem informant puntualment de qualsevol novetat.
Dakar, 30 de novembre 1:30h

LA FESTA DE LA TABASKI

Com els cristians celebren el Nadal, en el món musulmà se celebra la festa de la Tabaski, que cada any cau dos mesos després de la fi del mes de ramadà.
Aquest any la Tabaski es va celebrar ahir dissabte 28 de novembre 2009, entre tota la comunitat musulmana de Senegal, que compta amb més de 8 milions , aproximadament el 80% de la població senegalesa.
En principi cada home casat té de comprar un xai per la seva família i és aquest dia que l’ofereix a tots els membres de la família per menjar. És per això que dies abans de la Tabaski per totes les poblacions de Senegal podies veure els carrers plens de mercats de xais de totes mides i preus, perquè cada cap de família pogués escollir el xai que més li convenia.
Al matí d’ahir dissabte, tots els homes es van posar els seus millors boubous per anar a la mesquita i fer la pregària amb l’imam. És el dia que tots els musulmans es demanen perdó i preguen oferint-se els millors desitjos per tothom. Després un cop purificats, tornen a les seves cases, on degollen el xai que s’aniran menjant durant els diversos àpats del dia. Comencen per fer la carn de xai a la brasa per esmorzar, per continuar preparant-la estofada per dinar i per sopar. És un dia que la gent menja fins a no poder més i la festa continua després, posant-se els seus millors vestits per anar a visitar els familiars i ballar fins a la nit.
Només al Senegal s’estima que ahir dissabte es varen matar més de 5 milions de xais arreu del país. Sense imaginar els milions que es deuen haver matat aquests dies dins la comunitat musulmana de tot el món. És per això que la festa es també coneguda com la “fête du mouton”, la festa del xai.

LLAVORS PER THIONCK-ESSYL

Després de l’època de l’hibernage, la gent de Thionck-Essyl ja ha cultivat l’arròs i ara només els resta esperar a que amb un parell de mesos de sol, els camps s’assequin i puguin començar la collita, que normalment fan a partir del mes de desembre.
Mentrestant i aprofitant que la terra estava humida, han engegat el treball de les hortes. Desbrossar, remoure la terra , i plantar les llavors de les hortalisses com ara l’enciam, el tomàquet, la ceba, pastanaga,pebrots, albergínia i altres granes autòctones del país, com ara el bissap, o el gombo.
Tots els visitants que arriben a Thionck-Essyl queden impressionats de les hectàrees que cultiven les dones de Thionck-Essyl , de la fertilitat de la terra i de la potencialitat agrícola de la zona. Però malauradament aquestes hortes al final de la temporada els serveixen per poc més que per el consum propi, i de vegades pocs són els excedents que en queden per vendre.
Els manquen els mitjans i la tècnica. Tot i que a la zona els recursos naturals i els recursos humans són molt abundants, els recursos tècnics són molt escassos i això els limita la producció.
El projectes que des de l’any passat es porten a terme des de Barcelona i Sant Quirze del Vallès, tenen l’objectiu de potenciar la formació, i els mitjans tècnics, de manera que aquestes dones puguin augmentar la producció agrícola de les hortes i puguin seguir durant tot l’any, el cultiu d’uns productes que a part de millorar la seva economia, podria millorar a enriquir la seva dieta poc equilibrada.
L’últim grup de catalans, concretament de Vic, que han passat per Thionck-Essyl, han fet una donació de llavors molt apreciades per a les dones d’aquesta població, de manera que a partir d’aquest mes de novembre podran començar a plantar tomàquets, cebes, pebrots, albergínies, carbassons i altres vegetals que són aliment de gran valor per totes les famílies de la zona.
Les dones de tots els diversos grups que han rebut les llavors estan molt agraïdes per aquesta donació i s’han motivat molt en el seu treball per poder veure ben aviat els resultats.

LA CASA DEL GOVERNADOR DE THIONCK-ESSYL REP NOUS VISITANTS

Des de l’any 2008, que la Casa del Governador de Thionck-Essyl, funciona com a centre de promoció de la Casamance i allotjament a tota aquella gent, qui viatjant al Senegal, desitgen conèixer una mica més a fons la Casamance i decideixen allunyar-se dels llocs de turisme convencional per entrar directament al cor de les poblacions rurals , i a la vegada conèixer de primera mà els projectes que Barcelona Acció Solidària porta a terme a la zona.

Els visitants que arriben a Thionck-Essyl, queden sorpresos de la riquesa i la bellesa natural de la zona, així com també de la rebuda dels seus habitants. Un cop instal-lats a la “maison du gouverneur”, on tothom s’hi troba com a casa, l’Abdoulay Sagna i la Fatou Sadio, responsables dels projectes de l’associació, els ensenyen la tasca que la l’associació està fent sobre el terreny, i els porten a visitar els racons més bonics de la població.

A més tota la gent que visita Thionck-Essyl queda atrapat per l’amabilitat i la cordialitat dels essyliens que amb la seva salutació de kassumey, els obren les seves cases i els ofereixen tot el què tenen.

Els últims visitants d’aquest més d’octubre, han estat en Roger, l’Helena, en Carles, la Sara, la Sonia i la Tere, que han vingut des de Barcelona i han quedat encantats de Thionck-Essyl
Salutacions a tots ells que han deixat una bona empremta aquí!

LA CASAMANCE

Actualment la Casamance torna a estar d’un verd exuberant. Aquest any l’època de pluges ha set molt forta i ha fet inundacions a cases i escoles que potser hauran de posposar l’obertura del curs a causa de l’aigua que hi ha a les aules i a dins de moltes cases. Però per altre banda, aquestes pluges han fet una explosió a la natura impressionant , i han permès un any més cultivar els camps d’arròs, treballar la terra i omplir els pous fins a gairebé a dalt de tot , que proveiran d’aigua a les famílies per tot l’any.
Aquest mes d’octubre, tot i que les pluges ja comencen a ser escasses, de tant en tant encara cau algun tamborinada. L’ambient doncs encara és molt humit i la xafogor que fa a les nits i durant el dia, és bastant insuportable. Aviat quan les pluges desapareixien del tot, l’aire es tornarà una mica més sec i la calor no serà tan humida i esperem, més suportable.
Aquí res no s’atura, la vida flueix a poc a poc però sense descans. Durant aquest temps els habitants de la Casamance han passat de l’època seca a l’època humida, i han per tant deixat els cultius dels horts per cultivar els camps d’arròs una altre vegada. Han nascut molts nens, s’han construït moltes cases, i se’n han derruït moltes d’altres a causa de les pluges, però tots són allà tirant endavant com sempre les seves tasques diàries.
Com a sorpresa agradable i inesperada he vist la carretera arreglada i asfaltada de Banjul a la frontera de Senegal, carretera que abans era un infern, i que ara pots fer agradablement amb menys de 30 minuts. Així com també m’he trobat la carretera de Tendieme a Thionck-Essyl asfaltada fins gairebé a la porta de casa. Per altre banda però , les carreteres que no han arreglat , estan encara més fetes malbé i s’han tornat més impracticables que mai, i actualment arribar a segons quines poblacions es converteix en una odissea.
Dins d’aquest paradís natural , poc occidentalitzat , els habitants de la Casamance continuen amb la seva vida tradicional de cultivar hortalisses, cultivar arròs i anar a la pesca, activitats que els proveeixen l’aliment per tirar endavant les seves vides.

UN NADAL MOLT DIFERENT

Mentre a molts indrets de Catalunya  em deien que feia una temperatura de menys quatre graus, al Senegal gaudíem  d’una temperatura de 25 graus i d’un sol esplèndid que  feia que haguessis de fer un esforç per  pensar que era de veritat Nadal, doncs des  de petita que  jo només havia conegut els Nadals gèlids de la plana de Vic.  

I mentre a Occident tots els carrers estaven il·luminats i les cases i els comerços consumien totes les bombetes que qualsevol africà es  pot ni  imaginar, a Thionk-Essyl estàvem sense llum perquè  el dia 24 de desembre a la tarda hi va haver un tall d’electricitat que va durar fins a les dotze de la nit. Així doncs aquell dia, sopàvem a l’obscuritat amb només la llum de les espelmes.

Però ni la manca d’electricitat ni la manca de molts altres elements de la societat de consum que aquests dies acompanyen la gran majoria de  famílies europees, no ens varen  impedir que aquell dia a Thionck-Essyl poguéssim també   matar dos pollastres i celebrar la festa del Nadal. A més després de sopar també varem menjar els turrons  que la meva família m’havien fet arribar de casa.

Per mi va ser un Nadal molt especial , perquè el despullar la festa  de tot el materialisme i el consumisme d’occident, ens varem quedar només amb  l’essència i la part més bonica de la festa:   l’alegria i els somriures de les persones que t’estimes.

Al Senegal, un país on la majoria de la població són musulmans varen celebrar la seva gran festa de la Tabaski  uns dies abans, el passat 9 de desembre, dia que a totes les famílies varen matar  un xai i varen  fer la seva celebració, que no deixa de ser una festa igual de familiar i significativa per els musulmans ,  com ho és el Nadal per a nosaltres.

LA RECOL•LECCIÓ DE L’ARRÒS

Des de finals del mes de novembre, i  durant tot aquest mes de desembre,  la gent de Thionck-Essyl i de moltes altres poblacions de la Casamance ja estan fent la recol·lecta de l’arròs que varen plantar durant l’hibernage.

Els camps d’arròs han perdut la seva verdor i han agafat ja el color groguenc del sol que els ha assecat.  I ara és el moment per fer la collita d’aquest arròs que  varen plantar el passat mes d’agost durant  l’època de les pluges.

Les dones surten d’hora  cada dia al matí amb els nens agafats  a l’esquena cap als camps que hi ha a les afores de Thionck-Essyl, i passen llargues jornades sota al sol fent petits gerbes  (ramets) que van lligant amb fulles de rônier,  i normalment no tornen  a casa fins a les 6 o les 7 de la tarda abans que es faci fosc.

Normalment la recol·lecta és una feina que fan les dones, però els  homes  també hi prenen part, ja que normalment són ells qui al final de la jornada carreguen i  transporten l’arròs cap a les cases. És bonic veure desfilar tot el dia les dones amb els grans cabassos el cap contentes per la collita que alimentarà a les seves famílies durant tota l’època seca.

El primer arròs que es va collir aquesta  temporada, va ser l’arròs de la guana, un programa  iniciat pel president de la república que consisteix en la donació de granes   per promocionar la nutrició i l’agricultura en abundància,  en un país on moltes vegades, i sobretot durant els dos últims dos anys de sequera, la nutrició ha constituït un problema greu per moltes famílies.

Així doncs després de la recol·lecta de l’arròs de la guana, que ja està finalitzat, les famílies i les associacions han començat  la recol·lecta dels seus camps individuals o familiars, que normalment acabaran  a finals del mes de gener.

 

EL PAS DE LA CARAVANA PER SENEGAL

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        El dilluns 1 de desembre la Caravana Solidària arribava al Senegal. La gran il-lusió de retrobar-me amb ells al pas de Diama (frontera entre Mauritània i Senegal), va transformar-se al cap de poques hores en  la desesperació dels problemes duaners que ens varen retenir fins el dimecres següent.

Finalment, amb dos dies de retard, la Caravana va engegar motors i va començar les descàrregues del material pels diversos projectes de Senegal, començant per Thiès, Dakar i Mbour i continuant per les diverses poblacions de Casamance, i de les regions de Tambacounda i Kedogou fins arribar a l’interior de Gàmbia.

L’objectiu de la Caravana es va concloure el diumenge passat quan es van finalitzar totes les descàrregues i els camions van començar el dilluns següent el camí de tornada cap a casa.

El pas de la Caravana per Senegal ha estat curt i molt intens, doncs  els esforços i la feina de tot un any s’han culminat en  quatre dies,  i a part durant aquests pocs dies també m’he pogut retrobart amb el meu germà  Amadeu  i tots els companys i companyes de la Caravana que tan m’estimo i amb els que porto ja sis anys compartint aquesta dura però fantàstica  experiència.

A hores d’ara, una bona part de la Caravana ja ha arribat a Barcelona amb avió,  mentre que  l’altre part està en algun punt del desert del Sàhara conduint els camions de tornada cap a Barcelona, i a mi la rapidesa en què ha passat tot m’ha deixat un espai buit, una sensació estranya de que aquest any aquesta Caravana  ha durat només  un instant.

THIONCK-ESSYL PREPARA L’ARRIBADA DE LA CARAVANA

 

 

    Tota la població de Thionck Essyl, ja està  preparant  per rebre  la Caravana Solidària que ha d’arribar ben aviat. Els joves, els grups de dones, els artistes i artesans i tota la municipalitat de Thionck Essyl amb el seu màxim representant, Amadou Sadio, l’alcalde de la població,  estant  acurant fins l’últim detall perquè la Caravana arribi amb les màximes condicions i la població la pugui rebre com es mereix després del viatge de més de 5000 quilòmetres que hauran  de fer els seus participants per arribar-hi.

Aquest any Thionck Essyl prepara un programa d’activitats molt complert per l’arribada de la Caravana, ja que volen que els voluntaris que arriben des de Barcelona  puguin conèixer i integrar-se al màxim a la seva cultura durant els tres dies que hi estaran. I per això han preparat diverses activitats culturals com ara una exposició d’artesania on tot el poble podrà demostrar les seves habilitats, un sopar popular, una soirée de gala amb música tradicional  i una gran festa d’acollida on hi participarà tot el població.

De camí fins a Thionck-Essyl, totes les poblacions de la Casamance, estan també esperant la Caravana que està a punt d’arribar: Bignona, Oussoye, Affiniam, Tendocuk i Ziguinchor tothom  està a punt per acollir amb il-lusió i esperança, el material que les diverses ONGs de Catalunya els fan arribar per els seus projectes de cooperació.

Des de Dakar ja hem organitzat també tots els documents i permisos duaners  perquè la Caravana entri al Senegal sense problemes. Amb el suport de Ama Diémé, delegat de l’associació  al Senegal  i  Amadou Sadio, alcalde de Thionck-Essyl, hem ultimat tots els detalls perquè tot estigui a punt perquè el proper dilluns la Caravana trepitgi el Senegal.

Amadou Sadio, alcalde de la Commune  Thionck Essyl , és el mateix temps un gran funcionari de l’estat que treballa dins d’un programa nacional de bona governança. PNBG i aquest segon càrrec l’obliga  a treballar a Dakar, dins un dels edificis oficials del govern.  La primera setmana de desembre però  Mr. Sadio es desplaçarà fins a  Thionck-Essyl per rebre la caravana i poder donar continuïtat a tots els projectes de cooperació que està a portant a terme a Thionck Essyl.