UN BATEIG MOLT ESPECIAL

El passat 13 d’octubre va ser el gran dia per la festa del bateig de la Montse Sadio de Thionck-Essyl, el qual es va celebrar segons la tradició musulmana.

Ja de bon matí la gent es va concentrar a la casa de la família Sadio. Gent de tot el barri arribaven  vestits amb els seus millors boubous per assistir a la festa. Els homes varen començar per sacrificar una cabra que més tard  les dones cuinarien per tothom. Jo,  com a padrina de la nena aquell dia vaig oferir a la família cinc pollastres, doncs ja que la festa estava oberta  a tothom i venia gent de totes bandes, el menjar no podia faltar.

A les 9 del matí va començar la cerimònia del marabout, i sobre una estora de pregària van agafar la petita Montse i l’hi van rapar els cabells al zero. Mentrestant ella no va parar de plorar. El marabout  li va pronunciar un text de l’Alcorà a l’orella per seguidament  donar a conèixer  el seu nom a tots els assistents a la festa ,  i  dins la tradició musulmana la nena es va donar per batejada.

Dins la societat diola, aquestes festes senyalades, són ocasions on la gent aprofita per trobar-se i parlar de les coses i els problemes de la vida. Els homes i les dones, es reuneixen a part  i parlen i discuteixen sense presses  fins que es fa fosc.  Entre mig mengen, canten i ballen però el motiu principal de la festa és trobar-se i compartir les alegries i els problemes que poden tenir amb els fills, les respectives parelles o amb els diners i així entre tots és més fàcil fer-hi front.  Doncs  els problemes compartits es converteixen  en més petits.

Els dioles, són gent molt pacífica, comunicativa i familiar. De fet es pot dir que tots els dioles formen part d’una mateixa família ja que  tots són germans, cosins o parents. D’aquesta manera un motiu d’alegria o un problema no és només d’un individu sinó que tota la comunitat en forma part.

La petita Montse Sadio, sense saber-ho forma part d’aquesta tradició ja que és nascuda dins una família diola de religió musulmana,  tot i que,  paradoxalment   porta el nom de la Verge bruna de Montserrat, patrona de la nostra terra catalana.

 

 

LA FESTA DE LA KORITÉ.

La Korité és una festa inscrita dins el calendari musulmà que marca la fi del mes de carême o ramadà. Per els països musulmans és una celebració molt important on totes les famílies es troben per resar, menjar, ballar i desfer-se de  totes aquelles prohibicions   que han hagut de complir durant tot el mes.

Ja el dissabte 27 de setembre, al Senegal,  tots els musulmans es varen reunir a les mesquites per resar tota la nit   i acompanyar la lluna que era la que havia d’indicar tres dies després la fi del ramadà. Finalment al Senegal, i segons va marcar la ciutat santa de la Meca, la Korité va començar el dimecres 1 d’octubre, dia en  què la música i la disbauxa va començar arreu del país i els musulmans varen acomiadar el ramadà fins l’any vinent.

A la vigília de la festa, la gent omplia carrers i mercats  per acabar de fer les últimes compres  pel gran dia.  Les nenes, noies i dones portaven una setmana arreglant-se els cabells per poder anar elegantment pentinades i  tots els sastres estaven ocupats confeccionant els millors boubous per aquest dia  tan esperat. A més,  els homes que s’ho podien permetre,   compraven  un  xai per oferir a les seves famílies, animal  que després sacrificarien i es menjarien  tots plegat el dia de la korité.

A Tendocuk i Thionk Essyl , ja de bon matí la música i els tams tams anunciaven la gran festa que havia de venir. Els homes es varen  vestir amb  els seus millors boubous per fer la pregària comunitària mentre les dones cuinaven per tothom. El sacrifici del xai va anar a càrrec de l’home més vell de la casa, qui amb gran orgull el va oferir a tota la seva família per celebrar la korité.

La resta del dia va passar entre el gran dinar, i els balls i la festa  que va començar aquella tarda i va  durar   tres dies seguits.

El mes de Caréme entre els musulmans.

El mes de Caréme o més conegut com el ramadà,  és un mes a l’any que els musulmans fan un període de penitència i abstinència  per esporgar els pecats que han fet durant l’any.

L’alcorà diu que s’ha de començar a fer el ramadà quan comença la lluna nova i  continuar  durant els trenta dies seguint el cicle lunar. Aquest any 2008, el ramadà va començar el 2 setembre i s’acabarà a primers d’octubre, quan es farà la gran festa de la Korité, que marca el final del mes de  Caréme.

Durant el  període  del ramadà, que dura trenta dies , tots els musulmans practicants es desperten a les cinc del matí per prendre l’esmorzar i fer la primera pregària del dia. A partir d’aquí no poden menjar ni beure res fins a la posta de sol. A l’Àfrica de l’Oest,  és a partir de les set i vint de la tarda,  que el sol comença a marxar i els musulmans fan la rupture de jeûn, que és quan trenquen el dejuni que han fet durant  tot el dia.

A Senegal, el 70% de la població són musulmans i aquest mes de setembre estant tots  en ple ramadà.  És per això que a  partir de les set de la tarda, tots els comerços comencen a  tancar i els carrers es  queden deserts , perquè amb l’arribada del crepuscle tota la gent   es concentra a les cases per començar de mica en mica a omplir l’estomac. Primer comencen menjant pa amb te o café, i més tard cap a les 10 o les 11 de la nit fan l’àpat més complert.

Però durant aquest dies, l’abstinència ha de ser total, i els musulmans han de comportar-se correctament per poder purificar tots els seus pecats. A part, a les cinc pregàries que ja fan cada dia durant l’any, dins el període  del ramadà hi han d’afegir la pregària de la  nafil, que es fa just després de menjar i és un resum de totes les pregàries del dia ,  que serveix,  a la vegada,  per  preparar-se per el dia següent.

UNA ALTRE MONTSE A THIONCK ESSYL.

Aquest setembre, l’Awa Sagna ja havia arribat al seu novè mes d’embaràs i tothom esperava el gran dia del seu “accouchement”. L’Awa és la segona esposa del pare de la Fatou Sadio, la meva gran amiga de Thionc-Essyl, que a la vegada és la responsable del projecte del Centre d’Informàtica Kayanior.

Ahir a les sis de la tarda, després de tancar el centre, la Fatou i la seva germana Bana, varen venir a buscar-me per fer-me saber que l’Awa ja havia parit. Amb les bicicletes varem còrrec cap a l’hospital per conèixer la recent nascuda i em van fer saber que de nom l’hi havien posat Montse.

El bateig de la petita Montse Sadio, serà el proper dilluns quan, segons la tradició musulmana, vindrà el marabout per batejar-la i posar-l’hi el nom. Però com que estan dins el mes del carem, s’haurà d’esperar fins a la fi del ramadà, a principis d’octubre,  per poder fer la gran festa del bateig, on es menjarà i es ballarà durant tot el dia per celebrar l’arribada de la petita Montse.

LA CASAMANCE A L’HIBERNAGE

L’Hibernage, al Senegal és l’època humida i coincideix amb el nostres mesos d’estiu :  juliol, agost i setembre. Durant aquest període hi plou cada dia i el paisatge canvia completament així com també canvia la vida dels seus habitants.

 Per a la verda Casamance, l’època de l’hibernage és un esclat de la natura en el seu màxim exponent.  Els arbres, les flors i els animals semblen unir-se per crear un quadre de bellesa exuberant que pren vida a cada instant.  L’essència i el sentit de la vida es manifesta  en cada nou dia  en aquesta època de l’any.

Durant aquest tres mesos la gent de les zones rurals, com Thionck-Essyl, aprofiten que la terra dels camps s’inunda, per cultivar  l’arròs. Les famílies deixen les tasques diàries  per submergir-se en  llargues jornades  de treball  al camp. D’aquesta manera,  cultiven i s’asseguren l’arròs que menjaran la resta de l’any durant l’època de sequera.

Cada matí,  homes, dones i infants desfilen cap als camps amb pas segur  i decidit sense cap por de la pluja que hauran de tombar durant tot el dia.  Els camps que durant l’època seca no són  més que un paisatge desolat, ara es converteixen en paisatges plens de vida i de color.

És veritat que la pluja és un bé molt preuat per tota la població, doncs l’aigua que cau durant aquest període de l’any,  els  ha de permetre  treballar la terra i assegurar l’aliment per la resta de l’any. Però amb les pluges també arriben molts  problemes per la població ja que  malauradament les pluges provoquen talls d’electricitat constants a les cases i moltes carreteres es tornen intransitables degut a l’aigua i el fang,   com també molts carrers de les grans ciutats queden inundats.  Aquest és el preu doncs,  que han d’estar disposats a pagar .

HOMENATGE A MARCEL BASSENE

El passat 22 d’agost va fer dos anys de la mort de Marcel Basssene, ex-diputat i president del Grup Parlamentista de la PDS (Partit Democràtic Senegalés) qui va treballar fins a obtenir el primer Acord entre el govern senegalés i la MFDC (Moviment de les Forces Democràtiques Independentistes de la Casamance) per la pau a Casamance.

En el segon aniversari de la seva mort, Madame Bassene, víuda de Marcel, acompanyada d’amics i familiars es van reunir per fer una bonica festa homenatge  al seu company mort, jornada molt emotiva que a la vegada servia per donar continuitat a la seva missió, que va consistir a implicar i convertir als joves de la regió en els verdaders actors de la pau a Casamance.  Després de la seva mort, el 2006, amics i familiars varen crear “L’Associació d’Amics de Marcel Bassene”, per seguir el principal objectiu que ell  es va assignar: contribuir al retorn definitiu de la pau a Casamance.

Invitada per alguns dels seus companys, vaig poder assisitir a aquesta bonica festa que va tenir lloc el dissabte 23 d’agost a la comunitat rural de Enampor, a la regió de Zuiguinchor i que va consistir en una missa a l’ermita de Enampor, molt pròxima al bosc on Bassene està enterrat, seguida d’un dinar de germanor entre els amics i familiars més pròxims. La festa es va acabar amb el famós torneig de football que va iniciar l’amic Marcel a favor de l’amistat, i que ha de servir per implicar als joves en aquesta lluita pr la pau i el desenvolupament de la Casamance, ja que són els joves d’avui que han d’esdevenir els principals actors del desenvolupament de la Casamance de demà.

UNA AMBULÀNCIA PER DIAKHA MADINA

Des del passat dia 7 d’agost, la població de Diakha Madina situada a la part més sud-oriental del Senegal, ja té una ambulància pel seu centre de salut, gràcies a una donació que ha fet l’Associació Projecte Xevi de la Bisbal d’Empordà. Diakha Madina, amb els seus 800 habitants, compta amb un petit post de santé construït i gestionat per l’Associació d’Amics i Amigues de Diakha Madina per tal de reforçar el sistema sanitari de la zona, que és molt precari.

L’hospital més pròxim es troba a Kedogou, a 68 km. de Diakha per una carretera de pista de terra i el transport, sobretot en casos d’urgència sempre ha estat un gran problema. Amb la donació d’aquesta ambulància, els malalts que no puguin ser atesos al centre de salut de Diakha podran ser traslladats rapidament a l’hospital regional de Kedogou.

Després d’una jornada intensa de reunions per coordinar aquest transport sanitari entre el Dr. Sene de Kedogou, i els infermers de Diakha i Saraya, diversos representants de l’Associació Projecte Xevi varen fer entrega de l’ambulància a tota la població de Diakha, els quals ho varen rebre amb una gran festa i ho varen voler agraïr amb el sacrifici de dues cabres.

JOURNES D’ALPHABETISATION DU BLOUF.

Aprofitant el final de  curs escolar, el passat dissabte dia 21 de juny a la població de Boutégol,  es van celebrar unes jornades d’alfabetització a nivell de les diverses poblacions de tota la zona del Blouf. Les jornades es van organitzar dins del marc del Pla de Suport i reforç d’Iniciatives de Desenvolupament Local, que és un pla d’acció per millorar l’educació i la formació dels actors locals, com a base del desenvolupament.

Les jornades van comptar amb una part festiva, amb la ceremonia d’obertura  i  danses tradicionals  que van oferir les dones per demenar pluja, salut i molts fills , i  amb una conferència que va anar a càrrec  del professor Ibrahima Ama Diémé,  qui va parlar de la importància de l’educació i la formació de la població per assegurar el desenvolupament local de la zona.

Aquest curs 2007-2008, a la regió del Blouf han comptat amb 14 poblacions on s’han impartit classes d’alfabetització per adults repartides  amb un total de   45 classes.

Durant la diada, Ama Diémé va centrar la seva conferència  en la idea de que la formació és la base del desenvolupament.  Va remarcar la idea de que cal prendre  consciència de la importància de l’alfabetització  ja que permet preservar els valors d’una societat i a la vegada permet a l’individu d’integrar-se en seu ambient.

Davant dels centenars d’assistents de tota la zona del Blouf que van assistir a la jornada, Ama Diémé, va presentar una  fórmula senzilla per una bon desenvolupament:

Recursos humans  + recursos naturals +  treball  =  Desenvolupament

La regió del Blouf és molt rica en recursos naturals i en recursos humans,  va comentar Diémé, però la seva població és pobre, perquè li manca una bona base de treball,  i només a través  de la formació es pot aconseguir una bona   metodologia per treballar.        

Les jornades organitzades per GIE AMOJ (Amicale des Moniteurs en Alphabétisation du Jigoutte) van tenir lloc a la població de Boutégole,   a Tendouck i va reunir els 45 grups d’alfabetització existents a tot el Blouf, així com també diverses autoritats de la zona, com ara l’alcalde de Thionk Essyl, el sub prefecte de Tendocuk, i els presidents de les diverses comunitats rurals de tot el Blouf.

Les jornades es van acabar amb un bon dinar, organitzat per les dones de  Boutégole.

Un cap de setmana sense aigua a Dakar.

Aquest dissabte el meu amic Ajo em va venir a despertar per portar-me a fer footing  a la platja de Dakar. “Si t’agrada fer esport has de conèixer la platja  en plena activitat”, em va dir. Quan varem arribar-hi ,  el què em vaig trobar allà va ser espectacular, no havia vist mai tanta concentració  de joves intentant mantenir-se en forma , fent footing, i fent  tota classe d’exercicis  físics , flexions i abdominals per esculturar encara més els seus cossos exageradament forts.

Cada dia a la platja de Dakar, centenars de joves passen hores i hores  fent exercici físic, per tal d’arribar a ser grans atletes o grans jugadors de futbol i així poder sortir de la pobresa del seu país.  Creuen que la millor manera de tenir un bon futur és a través de l’esport, ja que si arriben a ser els millors,  podran ser fixats pel millors equips.

Fer  esport està molt bé, sempre i quan sigui  una  activitat de lleure  però mentre  el futbol  es posi davant de totes les altres prioritats de la vida, el país no podrà desenvolupar-se mai.  Un país amb molts atletes però pocs metges i pocs  tècnics professionals no podrà pas avançar.    Si a més comptem que Senegal no produeix  cap dels materials esportius que es necessiten per  practicar aquest esport, i que ho han de comprar tot a l’exterior, resulta que el futbol no porta cap benefici al  país i, en canvi,  si que els costa molts diners.

Mentrestant aquest mateix cap de setmana, Dakar ha viscut un problema greu de manca d’aigua potable, ja que des el passat dijous , no hi ha aigua corrent en tota la capital senegalesa. La raó no la sap ningú.  Simplement fa quatre dies que no hi ha aigua i la gent que  estem a Dakar, només podem fer que resignar-nos i esperar si el dia següent tindrem la sort de poder obrir l’aixeta i que en surti encara que sigui una mica d’aigua. El problema és greu perquè l’aigua és essencial per beure, per cuinar i per rentar-se, i més en aquesta època de l’any que hi fa tanta calor .

Des de fa quatre dies, la gent s’acumula i fa  llargues cues  durant les 24 hores del dia   davant de les poques bombes d’aigua tradicionals que hi ha en alguns carrers de la ciutat, per  poder  omplir uns quants bidons d’aigua i  així passar com es pot un dia més. L’aigua és essencial per poder viure, una senyora aquest matí em deia “pot faltar tot menys l’aigua, sinó hi ha aigua , et mors”.

El què m’ha deixat més sorpresa  és que davant d’un problema tan greu com el què està vivint Dakar aquest cap de setmana amb la manca d’aigua potable,  la gent no s’ha mobilitzat per manifestar-se contra aquesta qüestió, i en canvi milers de persones  es van mobilitzar   davant la televisió  diumenge a la tarda per poder veure el partit de futbol  que va jugar  Senegal contra  Libèria.

GROUPEMENT DE PROMOTION FEMININE (GPF) DE THIONK ESSYL.

Les dones són  el puntal de la comunitat i la societat africana. Elles són les que tenen la responsabilitat familiar i domèstica  i la gran majoria de les vegades són elles també les que  treballen a fora de casa  per a portar els diners per mantenir la família.

A la població de Thionk Essyl, les dones formen part de la GPF (Groupement de Promotion Feminine ), un agrupament que consta de  15 associacions de dones  que s’han organitzat per treballar en equip  i poder  millorar les condicions de vida de les seves famílies i de la seva comunitat.

Cada un dels 15 grups té un bloc maraîcher, que és un  terreny per treballar l’agricultura d’horta amb el seu corresponent pou d’aigua.  Aquestes  hectàrees de terreny les utilitzen per conrear les hortalisses (tomàquets, albergínies, enciams, pastanagues, bisap…) que fan servir per alimentar les seves famílies i vendre als accedents als mercats de Thionk Essyl o Bignona. A part amb un terra tan rica i  fèrtil com la de la Casamance, també poden recollir  els fruits dels arbres, com ara els mangos,  les taronges o les llimones, que també porten al mercat o transformen en confitura.

A part d’això , aquestes dones  aprofiten els dissabtes i els diumenges per organitzar-se en petits tallers d’artesania on fan tinys i sabons. Tots aquests productes són fets a mà i la seva finalitat és poder-los vendre per així augmentar la seva economia.

A més, pel què he  pogut veure  fins ara , aquestes dones  tenen una gran voluntat per aprendre i formar-se tècnicament perquè saben que aquesta formació les pot ajudar a millorar les seves condicions de treball i de vida.  Elles coneixen  el potencial natural que tenen a la terra on viuen i també saben que amb el treball i l’organització de la GPF (associació que elles mateixes han creat)  podrien tenir molta  força productiva, però a la vegada coneixen les seves limitacions ja que els hi  manquen  els recursos econòmics  i els  mitjans tècnics per potenciar la seva feina i treure’n més benefici.

Aquest 2008, Barcelona Acció Solidària, està  fent un estudi sobre el terreny per conèixer  les necessitats d’aquestes dones de Thionk Essyl i així  millorar l’eficàcia del seu treball  i promocionar la seva   economia.