UN NADAL MOLT DIFERENT

Mentre a molts indrets de Catalunya  em deien que feia una temperatura de menys quatre graus, al Senegal gaudíem  d’una temperatura de 25 graus i d’un sol esplèndid que  feia que haguessis de fer un esforç per  pensar que era de veritat Nadal, doncs des  de petita que  jo només havia conegut els Nadals gèlids de la plana de Vic.  

I mentre a Occident tots els carrers estaven il·luminats i les cases i els comerços consumien totes les bombetes que qualsevol africà es  pot ni  imaginar, a Thionk-Essyl estàvem sense llum perquè  el dia 24 de desembre a la tarda hi va haver un tall d’electricitat que va durar fins a les dotze de la nit. Així doncs aquell dia, sopàvem a l’obscuritat amb només la llum de les espelmes.

Però ni la manca d’electricitat ni la manca de molts altres elements de la societat de consum que aquests dies acompanyen la gran majoria de  famílies europees, no ens varen  impedir que aquell dia a Thionck-Essyl poguéssim també   matar dos pollastres i celebrar la festa del Nadal. A més després de sopar també varem menjar els turrons  que la meva família m’havien fet arribar de casa.

Per mi va ser un Nadal molt especial , perquè el despullar la festa  de tot el materialisme i el consumisme d’occident, ens varem quedar només amb  l’essència i la part més bonica de la festa:   l’alegria i els somriures de les persones que t’estimes.

Al Senegal, un país on la majoria de la població són musulmans varen celebrar la seva gran festa de la Tabaski  uns dies abans, el passat 9 de desembre, dia que a totes les famílies varen matar  un xai i varen  fer la seva celebració, que no deixa de ser una festa igual de familiar i significativa per els musulmans ,  com ho és el Nadal per a nosaltres.

LA RECOL•LECCIÓ DE L’ARRÒS

Des de finals del mes de novembre, i  durant tot aquest mes de desembre,  la gent de Thionck-Essyl i de moltes altres poblacions de la Casamance ja estan fent la recol·lecta de l’arròs que varen plantar durant l’hibernage.

Els camps d’arròs han perdut la seva verdor i han agafat ja el color groguenc del sol que els ha assecat.  I ara és el moment per fer la collita d’aquest arròs que  varen plantar el passat mes d’agost durant  l’època de les pluges.

Les dones surten d’hora  cada dia al matí amb els nens agafats  a l’esquena cap als camps que hi ha a les afores de Thionck-Essyl, i passen llargues jornades sota al sol fent petits gerbes  (ramets) que van lligant amb fulles de rônier,  i normalment no tornen  a casa fins a les 6 o les 7 de la tarda abans que es faci fosc.

Normalment la recol·lecta és una feina que fan les dones, però els  homes  també hi prenen part, ja que normalment són ells qui al final de la jornada carreguen i  transporten l’arròs cap a les cases. És bonic veure desfilar tot el dia les dones amb els grans cabassos el cap contentes per la collita que alimentarà a les seves famílies durant tota l’època seca.

El primer arròs que es va collir aquesta  temporada, va ser l’arròs de la guana, un programa  iniciat pel president de la república que consisteix en la donació de granes   per promocionar la nutrició i l’agricultura en abundància,  en un país on moltes vegades, i sobretot durant els dos últims dos anys de sequera, la nutrició ha constituït un problema greu per moltes famílies.

Així doncs després de la recol·lecta de l’arròs de la guana, que ja està finalitzat, les famílies i les associacions han començat  la recol·lecta dels seus camps individuals o familiars, que normalment acabaran  a finals del mes de gener.

 

EL PAS DE LA CARAVANA PER SENEGAL

                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                        El dilluns 1 de desembre la Caravana Solidària arribava al Senegal. La gran il-lusió de retrobar-me amb ells al pas de Diama (frontera entre Mauritània i Senegal), va transformar-se al cap de poques hores en  la desesperació dels problemes duaners que ens varen retenir fins el dimecres següent.

Finalment, amb dos dies de retard, la Caravana va engegar motors i va començar les descàrregues del material pels diversos projectes de Senegal, començant per Thiès, Dakar i Mbour i continuant per les diverses poblacions de Casamance, i de les regions de Tambacounda i Kedogou fins arribar a l’interior de Gàmbia.

L’objectiu de la Caravana es va concloure el diumenge passat quan es van finalitzar totes les descàrregues i els camions van començar el dilluns següent el camí de tornada cap a casa.

El pas de la Caravana per Senegal ha estat curt i molt intens, doncs  els esforços i la feina de tot un any s’han culminat en  quatre dies,  i a part durant aquests pocs dies també m’he pogut retrobart amb el meu germà  Amadeu  i tots els companys i companyes de la Caravana que tan m’estimo i amb els que porto ja sis anys compartint aquesta dura però fantàstica  experiència.

A hores d’ara, una bona part de la Caravana ja ha arribat a Barcelona amb avió,  mentre que  l’altre part està en algun punt del desert del Sàhara conduint els camions de tornada cap a Barcelona, i a mi la rapidesa en què ha passat tot m’ha deixat un espai buit, una sensació estranya de que aquest any aquesta Caravana  ha durat només  un instant.