Amb només dos mesos de vida, la petita Montse Sadio ja ha començat a anar cada dia al camp a fer la recol-lecta de l’arròs amb la seva mare. Sense poder escollir, l’hi toca cada dia fer la gran distància de casa seva fins als camps d’arròs i aguantar vuit hores sota al sol, a l’esquena de la seva mare, mentre aquesta treballa. El primer dia que la vaig veure tornar del camp, no parava de plorar, i tot i el seu petit barret que la protegia del sol, va quedar ben estabornida.
La Fatou aquell dia reia, i em deia que no em preocupés que després d’uns dies ja s’hi acostumaria i no ploraria més. Això li passa, – em deia – per haver nascut a l’Àfrica – aquí no té altre opció, si volia ser una petita burgesa havia d’haver nascut a una altre part del món.
Les paraules de la meva amiga em van fer reflexionar que aquesta és la gran realitat que marca la difrerència entre haver nascut en un país de l’hemisferi nord o del sud. Doncs ningú no pot escollir el lloc on neixarà ni amb les condicions que ho farà, però en canvi, això li condicionarà completament la vida i les oportunitats de viure.
Si la mateixa Montse Sadio hagués nascut a qualsevol població de Catalunya, per exemple, restaria embolcallada dins el seu llitet ple de jocs i regals fins que pogués sortir i començar a fer els seus primers passos. Segurament no coneixeria mai què és un camp d’aròs ni la calor que hi fa sota el sol africà. Sinó que la portarien a passejar protegida de tot i de tothom gairebé fins els 18 anys.
Si aquesta critarura hagués nascut en una altre part del món, els seus pares no s’haurien de preocupar mai si tindrien els mitjans de portar-la a l’escola, sinó que aquests s’haurien de preocupar només de quina és la millor escola per la seva filla.
Quan comencés a caminar tampoc hauria d’anar a buscar l’aigua al pou per cuinar i rentar-se, sinó que obriria una aixeta i l’aigua sortiria directament sense haver de fer cap esforç. I si mai es possés malalta els seus pares no haurien de patir per si aquell dia tindrien la sort de trobar el metge a l’hospital o de si tindrien diners per pagar-li el tractament o els medicaments necessaris, sinó que el principal problema seria escollir el millor metge que es pogués ocupar d’ella. A Thionck-Essyl, amb un sol metge per tot el districte sanitari que cobreix una població de 40.000 habitants, això és imposssible.
Està clar, que si hagués nascut en una altre part del món, tindria moltes més oportunitats davant la vida que les que segurament tindrà a l’Àfrica, però en canvi, jo em pregunto si aquesta nena tindria tantes oportunitats de riure com les que tindrà la petita Montse Sadio, ja que a l’Àfrica els nens i les nenes, malgrat les dificultats, sempre tenen una ocasió per somriure i donar-te la mà sense que els donis res a canvi.
