Finalment el mes del ramadà s’ha acabat, les pluges també van arribant a la seva fi i les escoles comencen de mica en mica a obrir les seves portes per acollir els alumnes que porten més de tres mesos de vacances.
Així doncs sembla que tot comença a tornar a la normalitat, però sense presses, doncs els senegalesos necessiten el seu temps per despertar-se a poc a poc del seu somni hivernal.
Després de la post-korité, setmana de festa i disbauxa per celebrar la fi del ramadà i la fi de l’hibernage,, tot havia de posar-se al seu lloc. El problema és que el Senegal és un país on no existeix ni l’estrès ni les presses i qualsevol pretext és bo per a deixar les coses per més tard.
Aquesta tranquil·litat i manca de preocupacions, acaba essent , segons el meu parer, una irresponsabilitat, ja que els pretextos poden ser tan nombrosos que mai es faria res.
El 13 d’octubre, data ja molt tardana segons el calendari occidental, era el dia oficial per l’obertura de classes, però aquell dia tots els professors del país es van declarar en vaga perquè no havien encara rebut el seu sou per part de l’administració. Així doncs els alumnes han perdut una setmana de classe, que han utilitzat només per a fer les inscripcions als diversos centres escolars.
La segona data prevista per a començar el curs és el dilluns 18 d’octubre, però ara resulta que les aules i els patis de les escoles no estan netes ni preparades per a començar i per tant els alumnes perdran encara una altre setmana per netejar i desbrossar les herbes de l’escola.
Amb una mica de sort i si no hi ha cap altre contratemps, els alumnes començaran el curs escolar a finals d’octubre o principis de novembre, just a un mes de la Tabaski, la propera festa nacional musulmana que tornarà a aturar tot el país durant més d’una setmana.
Etiquetes: Add new tag
Novembre 10, 2008 a les 5:57 pm |
Què es guanya i què es perd amb la pressa occidental?
Només hi ha un patró possible per desenvolupar-se?
Necessariament ha d’incloure la pressa?